Last Post

LO ÚLTIMO

31 diciembre 2012

RESUM 2012. FELIÇ 2013

RESUM VIATGER DE 2012
Aquest any ha estat un any on hem pogutbfer força viatges i seguir avançant en el coneixement de nous països, aquest any d'Europa. Tot això malgrat la crisi que ens està limitant poder-nos moure més pel món.
Vam començar l'any al gener amb Portugal, Lisboa i voltants per conèixer els seus històrics barris i la seva cuina.
Al juliol vam conèixer la bella ciutat de Budapest a Hongria.
Els mesos de setembre i octubre els vam aprofitar per viatjar per Europa a França, Bélgica, Luxemburg, Alemanya, Àustria, Liechtenstein i Suïssa. Un tour per ciutats precioses com Reims, Dijon, Bruges, Luxemburg i la vall del Mosella, Aquisgran, Trier, Colònia, Bonn, Bamberg, Nuremberg, Munich, Salzburg, Zurich, Laussana, Lyon...
La crisi i el poc temps lliure ha fet també que no haguem pogut actualitzar el bloc amb la rapidesa que calia, queda pendent...
Desitjar-vos que tingueu un Feliç Any Nou 2013 amb molts viatges i nous coneixements.
Salutacions a tots, i gràcies per les vostres visites.
✈✈✈✈✈✈✈✈✈✈✈✈✈✈✈✈✈✈✈✈✈✈✈✈✈✈✈✈✈✈✈✈✈✈✈✈✈✈✈✈✈✈✈✈✈✈✈✈✈✈✈✈✈✈✈✈✈✈✈✈✈✈✈✈
RESUMEN VIAJERO DE 2012
Este año ha sido un año donde hemos podido hacer bastante viajes y seguir avanzando en el conocimiento de nuevos países , este año de Europa. Todo ello a pesar de la crisis que nos está limitando podernos mover más por el mundo.
Empezamos el año en enero con Portugal , Lisboa y alrededores para conocer sus históricos barrios y su cocina.
En julio conocimos la bella ciudad de Budapest en Hungría.
Los meses de septiembre y octubre los aprovechamos para viajar por Europa en Francia, Bélgica , Luxemburgo, Alemania, Austria, Liechtenstein y Suiza. Un tour por ciudades preciosas como Reims, Dijon , Brujas , Luxemburgo y el valle del Mosella , Aquisgran , Trier , Colonia, Bonn, Bamberg, Nuremberg, Munich, Salzburgo, Zurich, Lausana , Lyon ...
La crisis y el poco tiempo libre ha hecho también que no hayamos podido actualizar el blog con la rapidez que había , queda pendiente ...
Desearos que tengáis un Feliz Año Nuevo 2013 con muchos viajes y nuevos conocimientos.
Saludos a todos y gracias por vuestras visitas.

31 enero 2012

Mérida

Mérida fue fundada en el año 25aC con el nombre de Augusta Emerita por Octavio Augusto, para los soldados licenciados con mérito del ejército romano, de dos legiones veteranas de las Guerras Cántabras: Legión V Alaudae y Legión X Gemina. Emérito significa en latín retirado refiriéndose a los soldados licenciados con honor. Durante siglos y hasta la caída del imperio romano fué un centro jurídico, económico, militar y cultural de gran importancia.


Mérida, Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO desde 1993 y capital de Extremadura. Respira arte y arqueología romana por todas partes. Te transporta a la época romana por allá donde vas, revives esa época en sus restos arqueológicos y en la fusión de esos restos con las construcciones musulmanas y cristianas.

Su visita intensiva para conocer sus rincones requiere al menos de un día y medio.
Lo más práctico es conseguir un plano de la ciudad e información en la Oficina de Turismo que se encuentra adjunta al Teatro y Anfiteatro Romano en el Paseo José Álvarez Saenz de Buruaga s/n (Horarios: De Lunes a Domingo 09:30 - 14:00, 16:30 - 19:00). A partir de ahí se pueden visitar los diferentes puntos de interés. Hay que tener en cuenta que la visita del Museo Nacional de Arte Romano (MNAR) merece dedicar a él al menos entre 2-3 horas.
La entrada a cada uno de los monumentos cuesta 4€ y la entrada al Museo cuesta 3€. Vale la pena comprar una entrada conjunta para los principales monumentos con un coste de 12€ y a visitar en distintos días, que se puede adquirir en la Oficina de Turismo. Con esta entrada se adjunta una completa miniguía sobre los lugares del conjunto monumental. Hay que tener en cuenta que sólo el Teatro y el Anfiteatro permanecen abiertos ininterrumpidamente desde la mañana hasta la hora de su cierre, así que a mediodía es un buen momento para realizar la visita y aprovechar el resto del día para las otras visitas. 

Visitas recomendadas:

Casa del Mitreo. 
Se trata de los restos de una casa romana del siglo I o principios del II, ubicada extramuros de la ciudad y adyacente a la actual plaza de toros, donde se encontraron los restos de lo que parecía un santuario mitraico (estos restos se encuentran en el MNAR). Para algunos historiadores y arqueólogos se trata de una casa señorial o domus. Las estancias de la casa se distribuyen entorno a tres patios que les aportaba luz y ventilación. Destaca en la casa el Mosaico Cosmológico en el que se representa la concepción del mundo y las fuerzas de la naturaleza que lo gobiernan.



Área funeraria de los Columbarios. 
Se encuentra adyacente a la Casa del Mitreo. Los romanos enterraban a sus difuntos cerca de las calzadas de acceso a las ciudades, en pequeñas tumbas o en edificios que podías albergar las cenizas de los miembros de varias familias, los llamados Columbarios. En esta zona se mantienen en pie y bien conservados algunos restos de Columbarios como los de los Voconios y el de los Julios. Vale la pena detenerse un momento en el centro de interpretación para un conocimiento previo del mundo funerario romano.



Alcazaba. 
Por datos encontrados, se puede considerar el primer monumento tipo fortaleza construido por los musulmanes en España (año 835). El propósito inicial de la Alcazaba musulmana era la de proteger a los gobernantes y súbditos durante las sublevaciones emeritenses, además de poder dominar el paso del puente romano sobre el Guadiana. Alguna de sus construcciones aprovecharos los materiales ya existentes de la época visigoda y romana. El Aljibe o depósito de agua subterránea aprovecho alguno de esos materiales visigodos para su construcción, presentando una doble escalera por la que se desciende hasta el mismo depósito de agua. En el interior de la alcazaba se encuentran restos de las antiguas calzadas romanas y en el Pórtico neogótico del siglo XIX se aprecian columnas de época visigoda.





Puente Romano sobre el río Guadiana. 
Una espectacular obra de 792 metros de largo y 12 metros de alto. Consta de 60 arcos y de aliviaderos donde el río discurre con más fuerza. El día 10 de diciembre de 1993 pasó a ser exclusivamente peatonal tras la construcción del nuevo Puente Lusitania de Santiago Calatrava.



Anfiteatro. 
Se acabó de construir pocos años después del teatro haci el 8aC. Forma elíptica. En el se celebraban juegos de gladiadores y luchas con animales. Como buenos romanos, se preferían estas luchas en el anfiteatro o las carreras del circo que el teatro... El graderío o cavea se dividia en inferior, medio y superior dando majestuosidad a esta bella obra arquitectónica.




Teatro Romano. 
La joya de todos los monumentos romanos de Mérida. Se inició su excavación en 1910 y volvió a tener su utilidad en 1933 con el Festival de Teatro Clásico que hasta nuestros días perdura. Se inauguró entre los años 16-15 aC, y su uso inicial también fueron los actos políticos entre otros. Su frente de escena es espectacular con esculturas representando a Ceres, Plutón, estatuas togadas..., que hoy día están sus originales en el MNAR. 


Basílica y Cripta de Santa Eulalia. Templo de Marte. 
En 1990 se empezaron obras de acondicionamiento de la Basílica de Santa Eulalia, que llevaron a encontrar restos arqueológicos de gran interés y que demostraron la autenticidad de la vida de esta santa-mártir en Mérida. A la entrada hay un centro de interpretación de los restos que resulta muy interesante para comprender los hallazgos. Se accede luego a la cripta donde se pueden observar restos de casas romanas, una necrópolis cristiana y la basílica original dedicada a Santa Eulalia del siglo V a IX. En el exterior se encuenta el Hornito de Santa Eulalia junto a la iglesia, sobre los restos de lo que fue el templo dedicado al dios de la guerra romano, Marte.



Casa del Anfiteatro. 
Aún hoy día excavándose quedando zonas por descubrir. Cerrado durante nuestra visita.

Acueducto de los Milagros. 
Siglo I aC a principios del siglo I dC. Transportaba el agua del embalse de Proserpina hasta Mérida. Es una impresionante construcción arqueada de 25 metros de alto sobre el río Albarregas.



Arco de Trajano. 
Cercano a la Plaza de España donde se encuentra el actual Ayuntamiento. Mide 15 metros de altura. Realizado con grandes bloques de granito y revestidos de mármol. Se encuentra situado en el Cardo Maximus que era la vía principal de la ciudad y que la cruzaba de norte a sur.

Templo de Diana. 
Es uno de los edificios más antiguos de la ciudad y único representante de arquitectura religiosa romana. Un edificio realmente precioso.




Pórtico del Foro. 
Sus restos originales se encuentran en el MNAR. En el se encuentan diversos elementos arquitectónicos y decorativos como estatuas, cariátides, capiteles corintios o medallones con cabezas de Júpiter, Ammón y Medusa.


Circo. 
Antes de acceder a él conviene visitar el centro de interpretación y la breve película documental sobre la vida de uno de los mejores conductores de carros de todos los tiempos y que triunfó en el circo de Roma, Gayo Aurelio Diocles. Desde la terraza se contempla la inmensidad de la estructura, una de las mayores en su época. Situada extramuros de la ciudad, podía acoger hasta a 30.000 espectadores que contemplaban las carreras de bigas (2 caballos) o cuádrigas (4 caballos).



Museo Nacional de Arte Romano (MNAR). 
La otra joya de la ciudad donde se exponen la mayor parte de los hallazgos arqueológicos de Mérida. Obra del reconocido arquitecto Rafael Moneo Vallés, inaugurado en su sede actual el 19 de septiembre de 1986. La primera impresión cuando se entra en el museo, es la de entrar en una gran basílica o catedral con arcadas laterales a modo de capillas donde reposan todos los hallazgos arqueológicos. Vale la pena su visita para poner en orden las ideas sobre la Mérida romana.




_____________________________

Después de tantas visitas, conviene también pasear por las calles modernas de la ciudad y por sus tiendas, pararse en alguna de sus terrazas y bares para recuperar fuerzas.
Hay muchos restaurantes distribuidos por toda la ciudad. Nosotros nos topamos con el Restaurante El Capitel regentado por la amable señora Amparo y que por 9€ ofrece un completo y variado menú con auténticos productos extremeños. Otro local que nos gustó fué la Cervecería La Sureña donde por 6€ puedes tomarte una buena tapa de jamón, queso, lágrimas de faisán..., excelentes!

Para descansar nos decidimos por el Hotel Velada Mérida en la Avenida Reina Sofia s/n, cercano a la zona arqueológica del Teatro Romano y que reservamos a través de internet en Booking.com. Habitaciones comodas y amplias. Dispone de wifi, Restaurant, Parking, cafetería, spa. 

WEB:
  • Turismo de Mérida: http://www.turismomerida.org/index.php
  • Museo Nacional de Arte Romano (MNAR): http://museoarteromano.mcu.es
  • Ayuntamiento de Mérida. http://www.merida.es
  • Consorcio Ciudad Monumental de Mérida:  http://www.consorciomerida.org

LIBROS:
Un libro recomendado: "El auriga de Hispania" de Jesús Maeso de la Torre, que narra la historia del auriga de Hispania Gayo Aurelio Diocles fue el mayor héroe popular del mundo romano, el más admirado y celebrado de sus ciudadanos, en tiempos de los emperadores Apuleyo y Adriano.

____________________________



29 enero 2012

SINTRA 2012

Sintra se encuentra a unos 30 km. de Lisboa (aproximadamente 30 minutos). Desde la capital se llega en coche por distintas rutas bien señalizadas (A5/IC19, A16). Aunque una buena alternativa es el tren desde la estación lisboeta de Rossio (combinación con metro) con salidas cada 15 minutos aproximadamente.
Es una villa con importantes lugares a visitar (si se dispone de tiempo): Palacio da Pena y Parque da Pena, Palacio Nacional de Sintra, Castelo dos Mouros, Quinta da Regaleira, Palacio de Seteais, Palacio y Parque de Montserrate...

PALACIO NACIONAL DE SINTRA
El Palacio Nacional de Sintra (Monumento Nacional y Patrimonio Mundial de la Humanidad por la UNESCO desde 1995) está ubicado en el centro histórico de la Villa de Sintra. Originariamente se contruyó durante la ocupación musulmana, mencionándose ya su existencia en documentos del siglo X y sirviendo como residencia a los alcaides moros de Lisboa. Posteriormente a mediados del siglo XII después de la conquista de Lisboa por Don Afonso Henriques, el Palacio pasa a ser propiedad y residencia de los reyes de Portugal hasta la implantación de la república en 1910. El paso de estos ocho siglos ha dejado marcadas sus huellas arquitectónicas en el palacio, con ampliaciones, modificaciones, decoración y creación de nuevas salas, manteniendo en sus diferentes salas las diferentes tradiciones arquitectónicas.
El recorrido por el palacio es muy sinuoso yendo por las diferentes salas donde se muestra el mobiliario, cerámicas y pinturas provinientes de colecciones de la Casa Real. Realmente alguna de sus salas son magníficas debido a su elaborada decoración. 
Techo de la Sala de los Blasones
Palacio Nacional de Sintra
Particularmente espectacular es la Sala de los Blasones que constituye las sala heráldica europea más importante donde se encuentran ubicadas desde la cúpula hasta la base los blasones de Don Manuel I (en el centro), los blasones de sus ocho hijos en cada una de las caras de la cúpula octavada, y en el nivel inferior los escudos de setenta y dos familias nobles portuguesas. Se dice que desde las ventanas del salón se observa el océano Atlántico y los reyes veian como las naves partían o llegaban de las colonias de ultramar (India, Brasil o África).
Otras salas importantes y bellas son la Sala de los Cisnes, la Sala de las Urracas o la de las Galeras. 
Destaca también la belleza de la Capilla Palatina con un techo en técnica de alfarge y frescos con motivos de palomas en sus paredes.
La entrada cuesta 7€, gratis con la Lisboa Card.


PALACIO DA PENA (DE LA PEÑA) 
El Palacio da Pena forma parte del Patrimonio Mundial de la Humanidad por la UNESCO.
Es el palacio del romanticismo decimonónico por esencia (siglo XIX) y glosado por poetas, escritores y compositores de esa época como Lord Byron, Robert Southey, Almeida Garret o Richard Strauss. 
Porta Férrea
Puerta de la columnas Salomónicas
Ubicado en el Monte da Lua (Montaña de la Luna) en Sintra y edificado a lo largo de los siglos a partir de una capilla y posteriormente un monasterio (monasterio de la Peña), construyéndose el palacio con su aspecto actual a partir del reinado de María II, de la mano de su esposo el príncipe Fernando II de Sajonia-Coburgo-Gotha apodado el "rey artista", quien quedó prendado de la zona al ver en la cima las ruinas del antiguo monasterio dedicado a Nossa Senhora da Pena de la Orden de los Jerónimos, y que había quedado devastado tras el terremoto de 1755.
Desde el Palacio se divisan los alrededores de Sintra con vistas de 360º. En sus alrededores se puede pasear por densos, preciosos y románticos bosques que evocan el romanticismo de la época.
Palacio da Pena
Pórtico del Tritón
Del exterior del Palacio hay varios elementos arquitectónicos destacables. Primeramente la monumental puerta de entrada, conocida como Porta Férrea coronada por un blasón. Entre los pórticos son destacables dos: el Pórtico del Tritón que significa una alegoría a la creación del mundo, y la Puerta de las Columnas Salomónicas.
Del interior tienen interés las distintas salas y el uso que a ellas se daba. En algunas la decoración se hace muy recargada con todo tipo de objetos. De entre ellas son curiosas los aposentos del príncipe y los de la reina. Bonito es el pequeño claustro alrededor del cual se distribuyen alguna de estas estancias.
Al Palacio se llega con bus turístico desde la parada que se encuentra junto la Oficina de Turismo en el centro de Sintra. Si se opta por llegar en coche, hay disponbilidad de diversos parkings gratuitos en las inmediaciones de la entrada del Palacio. Desde la entrada en las taquillas del Palacio hasta la entrada al Palacio hay bastante desnivel, de tal manera que se puede subir andando e ir contemplando algunos de los jardines de los alrededores, o bien subir en un microbus (2€ i/v). El precio de la entrada es de 9€, 6€ con la Lisboa Card.



WEB:

27 enero 2012

FÁTIMA 2012


Fátima es uno de los lugares simbólicos para el Cristianismo, como lo pueden ser Lourdes o Roma y el Vaticano y Jerusalén. 


Hoy en día la ciudad está dedicada prácticamente al negocio que suscita la devoción mariana, y está compuesta por múltiples restaurantes, albergues y hoteles para peregrinos que en fechas señaladas y conmemorativas de las apariciones de la Virgen se llenan de fervientes fieles.
La Basílica neoclásica es el lugar más importante para los devotos. En ella se encuentran las tumbas de los tres pastorcillos (los hermanos Jacinta y Francisco Marto, y su prima Lucía Dos Santos)  a los que se apareció la Virgen en 1917 y que hoy día son beatos. Frente a ella hay una enorme explanada para poder congregar a más de 300.000 devotos.
En la otra punta de la explanada se encuentra la Iglesia de la Santísima Trinidad con capacidad para más de 8600 personas. Un edificio moderno y funcional per actes religiosos.
El Papa Juan Pablo II dió un gran impulso a Fátima con sus tres visitas y la canonización de dos de los pastorcillos en el año 2000.



WEB:

20 diciembre 2011

BON NADAL i FELIÇ I VIATGER 2012!!!



Arriben aquestes dates tan assenyalades. Arriba el Nadal, el primer Nadal d'aquest humil bloc! A tots els que m'heu visitat en alguna ocasió, donar-vos les gràcies, esperant que us hagi pogut ajudar ni que sigui una estoneta a llegir, a preparar un apunt d'un viatge o simplement per haver passat per aquí.
A tots, desitjar-vos que l'any 2012 us sigui tant feliç com de ben segur us mereixeu.
Als meus autors els desitjo que malgrat la crisi, puguin seguir omplint-me de noves entrades, que voldrà dir que han pogut agafar noves experiències en nous viatges.

Us espero quan vulgueu.

_____________________________________________________________________


Llegan estas fechas tan señaladas. Llega la Navidad, la primera Navidad de este humilde blog! A todos los que me habéis visitado en alguna ocasión, daros las gracias, esperando que os haya podido ayudar ni que sea para leer un rato, para preparar un apunte de viaje o simplemente para haber pasado por aquí.
A todos, desearos que el 2012 sea tan feliz como seguro que os merecéis. 
A mis autores les deseo que a pesar de la crisis, puedan seguir llenándome de nuevas entradas, lo cuál significará que han podido tener nuevas experiencias en nuevos viajes.

Os espero cuando queráis.



10 diciembre 2011

Viena 2011


Viena és una ciutat Imperial, i com a tal, hi ha molt a veure i visitar.

Rathaus. Ajuntament de Viena.


Algunes puntualitzacions d'organització abans d'iniciar el viatge, que a nosaltres ens han anat prou bé:

  • En primer lloc si es vol assistir a algun concert en concret, val la pena fer la reserva via internet i amb temps, d'aquesta manera només cal anar a la taquilla a buscar les entrades. Nosaltres vam reservar una de les nostres entrades per escoltar el Requiem de Mozart a la pàgina web Guía de Viena, però es poden reservar també a les pàgines específiques de cada orquestra o grup musical o a les sales de concert principals de Viena. Una altra opció és comprar una entrada in situ, per exemple per la Sala Fígaro del Palau Palffy on Mozart hi tocà amb la seva germana als 6 anys d'edat (16 Octubre 1762) i on s'hi representà per primera vegada l'ópera Les Noces de Fígaro.
  • Una segona consideració que potser no és tan important un cop vist sobre el terreny, és que es pot comprar via internet, a la pàgina web del City Airport Train (CAT), el bitllet de tren de l'aeroport de Viena fins a la ciutat a l'estació de Wien Mitte que té enllaç amb les línies de metro U3 i U4 a Landstrasse, des d'on desplaçar-se a l'hotel o a alguna atracció; per cert en aquesta estació de Wien Mitte es pot facturar la maleta abans d'arribar a l'aeroport, cosa que evita cues i fa que el trasllat a l'aeroport sigui més lliure i es pugui disfrutar de més temps a les botigues de l'aeroport. Dèiem que potser no és tan important perquè a les andanes del tren es poden comprar els bitllets a les màquines expenedores. El preu normal és de 8€ per trajecte, 16€ anada i tornada, i 1€ menys si es disposa de Wien Card que pot comprar-se a l'aeroport. Tot el trajecte de l'aeroport fins la ciutat es fa en només 16 minuts.
  • Si es creu oportú, també és possible comprar per internet algun dels diferents tipus de bitllet de transport públic de Viena, tot i que a l'arribar a les estacions de metro hi ha màquines expenedores de les diferents modalitats de bitllet.
  • El Centre de Viena es pot visitar tranquil·lament a peu, tot i això hem de ser conscients que no ho visitarem tot en pocs dies. Si es disposa de 4-6 dies per fer la visita de la ciutat, val la pena d'aprofitar el primer dia per caminar pels carrers i carrerons de la ciutat, observar els Palaus, Parcs i Jardins, Monuments i Estàtues, la Catedral i les Esglèsies, les botigues de roba de moda i de productes vienesos com embotits o bombons o pastissos... I en aquesta època pre-nadalenca de l'any no és dificil topar amb algun dels molts i colorits Mercats de Nadal o Weihnachtsmarkt, on prendre's un Glühwein (vi calent) o un Punsch (ponx).

El nostre allotjament va ser a l'Hotel Viennart, just al carrer darrera de MuseumsQuartier on s'hi troba el Leopold museum, el Museu d'Art Modern i el Kunsthalle. La parada de metro U-Bahn més propera és a 100 metres (línies U3 i U2, Volkstheater). L'hotel és molt correcte, llits enormes i còmodes on es descansa molt bé, begudes gratuïtes al bar durant les 24 hores del dia (les del minibar es paguen), esmorzars molt complets per poder aguantar una bona estona caminant per la ciutat.



Museus:

Viena, com totes les capitals europees té molts museus, això vol dir que n'hem de triar alguns i deixar els altres per una nova visita... en el nostre cas vam acudir creiem als imprescindibles museus.

Palau Belvedere

Per començar vam visitar el Museu Belvedere al Palau del mateix nom. Dividit en diverses parts que antigament contenien sales i dependències del Palau. Des del 2007 el Belvedere Superior (Oberes Belvedere) conté les col·leccions permanents des de l'edad mitjana fins l'actualitat, destacant la col·lecció més gran del món de Gustav Klimt amb obres tant importants i conegudes com "El Petó" i "Judit" entre moltes altres. S'hi poden veure també obres d'Egon Schiele i d'Oskar Kokoschka i obres dels impressionistes francescos com Renoir i Monet. El Belvedere Inferior (Unteres Belvedere) i l'Orangerie contenen exposicions temporals, malgrat en l'actualitat s'hi exposaven també obres de Klimt entre d'altres. Tot aquest art aplegat en uns edificis preciosos separats per uns inmensos jardins. Just darrera del l'Oberes Belvedere un Mercat de Nadal en aquestes dates. El preu de l'entrada combinada del Belvedere Superior + Inferior és de 14€.


Palau Imperial Hofburg i Schloss Schönbrunn. L'entrada combinada per ambdós palaus és de 23,50€. La visita es pot realitzar en diferents dies a ambdós palaus.



Palau Hofburg
El Palau Imperial Hofburg conté 3 museus que es visiten correlativament. Per una banda s'ingressa visitant la planta inferior on s'hi exposa la Plateria de la Cort, plats, copes de cristall amb l'escut imperial, coberts de plata, canelobres i safates de plata, porcellana, motllos per fer pastissos... Tot plegat per fer-nos una idea de la pompositat i fastuositat dels àpats de la Cort. Es continua cap al Museu Sisí amb una mostra de diferents utensilis de l'Emperadriu Elisabeth, vestits, parts del tocador, quadres, pel·lícules sobre la seva vida, escultures, el gimnàs de l'emperadriu... Conté també la llima amb què la van assassinar a Ginebra quan tenia 61 anys i el vestit que duia, còpia de l'autòpsia i del certificat de defunció. Finalment es segueix pels opulents Apartaments Imperials (Kaiserappartements) que mostren l'atmosfera privada i de treball de la família imperial austriaca durant més de 600 anys. Es visiten salons, habitacions, despatxos, avantsales, sales de reunions... Tot plegat amb la decoració de les diferents sales i quadres al·legòrics als membres de la família imperial.




Palau de Schönbrunn

El Palau de Schönbrunn es troba una mica apartat del centre de la ciutat, s'hi arriba amb el metro amb la línia U4, parada Schönbrunn. És Patrimoni de la Humanitat per la Unesco des de 1996. En ell es poden visitar els apartaments privats dels membres de la família reial i imperial, els Habsburgs. Amb l'audioguia gratuïta ens donen explicacions de l'utilitat de les diferents sales que es visiten fent un repàs a la història i a la ocupació del palau pels seus diferents habitants (Habsburgs, Napoleó,...), sales on es produiren els naixements i defuncions d'algun dels emperadors de l'imperi austríac. Mereix la pena passejar pels immensos jardins.








Museu Albertina



El Museu Albertina és un dels museus més visitats de Viena, conté col·leccions d'art contemporani, col·leccions privades i exposicions temporals. Nosaltres vam poder visitar dues col·leccions importants com és la del pintor belga Magritte amb alguna de les seves principals pintures, i una exposició de la Col·lecció Batliner que ens duu de Monet a Picasso passant per importants pintors entre ambdós (Sisley, Klee, Signac, Pissarro...). A l'Albertina hi ha també pintures renaixentistes de Michelangelo, pintures de Durero com la coneguda pintura de La Llebre que sembla que hagi de saltar del propi quadre.





Altres Edificis-Museu que vam visitar foren els següents:




Secesion

Edifici de la Secesion que és la sala d'exposicions contemporànias més antiga de Viena. Es va construir amb la finalitat d'exposar les obres dels artistes del Jugendstil, Modeernisme, Art Nouveau o Secesionisme. L'obra permanent més destacable de l'edifici és el Fris de Beethoven (Beethovenfries) de Gustav Klimt fet per la XIV Exposició de Belles Arts de la secesión d'Austria del 27 de juny de 1902, i està concebuda com a homenatge al compositor Beethoven i a la seva 9ª simfonia, qui plasmaven a la perfecció la idea secesionista. De l'edifici amb forma de cub en destaca la seva daurada cúpula central coneguda com la "col daurada". Entrada per 8,50€.






Museu Judenplatz a la plaça del mateix nom al centre de la qual hi ha el Monument a les Víctimes de l'Holocaust (Shoah) a Viena d'on moriren 65000 jueus a mans dels nazis. El museu ens mostra la història medieval dels jueus a Viena, runes de l'antiga ciutat jueva i de la sinagoga.

Judenplatz
Museu dels Jueus (Judisches Wien Museum) situat al Palau Eskeles de Dorotheergasse, on es mostren diferents objectes dels jueus vienesos, sobre la religió jueva, així com una interessant exposició sobre pel·lícules protagonitzades per actors o personatges jueus, productors i directors jueus o sobre jueus a la segona guerra mundial. L'entrada combinada pels dos museus jueus és de 12€.


Mozarthaus. Situada a la Domgasse, 5. Interessant casa-museu on va viure aquest geni de la música i que guiat per l'audioguia ens fa recórrer per diferents episodis vitals de l'artista. Una visita molt recomanable per aprendre més sobre la vida vienesa d'aquest personatge nascut a Salzburg. Entrada per 10€.

Mozarthaus

Prunksaal - Biblioteca Nacional Austriaca. Una magnífica biblioteca barroca amb preciosos frescos al sostre. Juntament a la biclioteca es troben el Museu del Globus, el Museu del Papir i el Museu de l'Esperanto. Preu Entrada 6.90€. Situada a Josefsplatz.
Prunksaal

Musikverein
Musikverein. Bösendoferstrasse 12. És un Palau d'estil neorenaixentista, seu de l'Orquestra Filarmònia de Viena. La Sala Daurada on es fa el Concert d'Any Nou de la Filarmònica de Viena, és una autèntica bellesa i impressiona molt el lloc. La visita guiada en anglès o en alemany té un cost de 6€, es pot reservar a la pàgina web o anar directament a la taquilla de recollida d'entrades del Musikverein.












Monuments:


A Viena, vagis per on vagis trobaràs gran quantitat de monuments, plaques commemoratives i estàtues. En comentem alguns dels més "buscats".
Monumenta Francisco José I

Monument a W.A.Mozart

Monument a Mozart. Situat a Burggarten, tot i que originalment estava a Albertinaplatz. Al seu frontal s'hi representa una escena de l'ópera Don Giovanni. A la part posterior es mostr el mateix Mozart amb sis anys tocant el piano, el seu pare tocant el violí i la seva germana Nannerl cantant.

Monument a Francisco José I. Burggarten. Es mostra l'emperador ja gran, vestit de militar i en actitut pensativa.






Monument a Maria-Theresia
Monument a Elisabeth de Baviera
Monument a l'Emperadriu Elisabeth de Baviera - Sisi. Situat a Volksgarteen, prop del Temple de Teseu i de Hofburg. El poble va voler erigir aquest monument després que l'emperadriu fos assassinada el 1898 a Ginebra per un anarquista italià. Fet de marbre i inaugurat el 1906. És també un dels monuments més buscats de Viena pel seu significat històric.




Monument a Maria-Theresia. Maria-Theresian-Platz. Entre dos edificis bessons (Museu d'Història i Museu d'Història Natural) es troba aquesta plaça, al centre de la qual s'alça aquest monument en honor a aquesta important emperadriu filla de Carles VI. Envoltada dels seus governants, músics com Haydn i un jovenet Mozart, qui amb 6 anys ja va tocar davant l'emperadriu.


Monument a Johann Strauss. Es troba a Staadtpark, un parc amb gran quantitat de monuments en honor a personatges vienesos. Però potser el més visitat i fotografiat de Viena és aquest monument a l'autor del vals El Danuvi Blau. Està composat per una estàtua daurada del compositor tocant el violí i una estructura de marbre semicircular al darrera com a fons.
Monument a Johann Strauss

Columna de la Pesta (Pestsäule). Graben, molt a prop de Stephansplatz. Erigida per Leopold I en acció de gràcies per l'extinció de la pesta de 1679 que va matar més de cent mil persones. Composat per multitut d'escultures que culminen en altura amb el grup que representa la Santíssima Trinitat.
Columna de la Pesta

Monument a l'Alliberament Rus. A Schwarzenbergplatz, darrera la font que commemora el primer aqueducte de Viena. S'hi representa un soldat rus portant una bandera. El van aixecar els soldats soviètics al final de la II Guerra Mundial, el 1945, quan van entrar a Viena i alliberar-la dels alemanys.
Monument a l'Alliberament Rus


Rellotge Anker (Ankeruhr). A la plaça Hoher Markt, la més antiga de Viena, al centre. Finalitzat el 1914. Cada hora l'assenyala un personatge històric diferent i a les dotze surten tots junts dançant al ritme de la música.
Rellotge Anker


Esglèsies:


Stephansdom
Stephansdom. Catedral de Sant Esteve de Viena des de 1727. Als seus inicis d'estil arquitectònic romànic, però degut a accidents, guerres i destruccions s'ha anat transformant en altres estils arquitectònics predominant el gòtic amb elements barrocs i neorenaixentistes. Té dues torres amb nom propi: Steffi i Adler. Al sud l'Steffi és la torre més alta de planta quadrada, 137 metres d'alçada, coronada per l'àliga imperial de los Habsburg i accessible a través d'una llarga escala de cargol que ens duu a un mirador. Al nord, la torre Adler, de 68 metres d'alçada i d'estil gòtic, està inacabada segons la llegenda perquè el seu constructor va pronunciar el nom d'un sant i trencà el pacte que havia fet amb el diable, cosa que va fer que caiés de la torre morint a l'acte. En aquesta torre s'hi troba la campana Pumerin que fou construïda amb canons fosos que els turcs van abandonar quan van caure derrotats el 1683 i que després de la segona guerra mundial, en trencar-se la campana al caure a terra per l'incendi de la catedral es va construir una nova campana de 20 tones. A l'exterior destaca també la teulada a dues aigües amb més de 200.000 teules vidriades de colors (verd, groc, blanc, negre), que dibuixen l'escut d'Àustria amb l'Àliga Imperial dels Habsburgs.

L'interior de 3 naus i terra de quadrats blancs i negres. Paga la pena visitar el púlpit gòtic de les granotes (Froschkanzel) construït per Pilgram i que ell mateix s'immortalitzà traient el cap per una finestra. Segons marca la tradició, a la cripta ducal s'hi troben les urnes on hi han els intestins d'alguns dels membres de la casa imperial dels Habsburg.
En aquesta catedral s'hi casà Mozart amb Constanze i el 1791 s'hi celebrà el seu funeral cosa que es commemora al desembre amb el concert del Requiem.
La visita combinada a les catacumbes (cripta ducal), interior de la catedral, torres i tresor de la catedral costa 14.50€.



Porta dels Suïssos


Capella Imperial
Nens Cantors de Viena
Capella Imperial de Hofburg (Wiener Hofburgkapelle). Una petita capella que es troba al Pati dels Suïssos (Schweizerhof) del Palau de Hofburg al qual s'accedeix per la preciosa Porta dels Suïssos (Schweizertor). Antigament s'utilitzava com a sala de vetlla dels difunts de la família imperial. Els diumenges i festius de setembre a juny, hi canten els famosos Nens Cantors de Viena durant l'Missa Major, vam tenir la sort de poder-los escoltar.






Tombes de Francisco José I i Elisabeth (Sisi)




Kapuzinerskirche


Esglèsia dels Caputxins (Kapuzinerkirche). Situada a Tegetthoffstraße 2, prop de Neuer Markt. Entrada a la Cripta: 10€. A la cripta d'aquesta esglèsia s'hi sepulten els membres de la casa imperial austríaca(Kaisergruft). L'esglèsia dedicada a Santa Maria dels Àngels és d'estil gòtic. Destaca una simple façana on al marge esquerre hi ha una estàtua del monjo Marco d'Aviano impulsor de la defensa contra els turcs el 1683. La cripta està composada per una sèrie de sales subterrànies que han anat ampliant-se al llarg dels anys i que contenen els cossos de 12 emperadors i 19 emperadrius i fins a 146 membres de la casa dels Habsburgs. El darrer enterrament fou el juliol de 2011 en que es dugué a terme el funeral d'Otto d'Habsburg mort el 4 de juliol de 2011 als 89 anys, fill del darrer emperador d'Àustria, Carles (mort en l'exili de Madeira el 1922). Hi ha un antic ritual per poder enterrar el cos a la cripta que exigeix que es truqui en tres ocasions la porta de la cripta. La primera vegada un monjo pregunta: Qui vol entrar? I el seguici ha de nombrar els títols nobiliaris del difunt. Des de l'interior el monjo contesta: No el coneixem. La segona vegada s'anomenen els èxits obtinguts en vida i el monjo contesta d'igual manera. Finalment, la tercera vegada davant la pregunta, el seguici fúnebre contesta: Sóc un simple pecador. D'aquesta manera s'obre la porta que durà el cos al repòs etern.
Cal dir que els cors dels emperadors s'enterren a la Cripta dels Cors de l'Esglèsia dels Agustins a Josefsplatz, molt a prop de Hofburg, i que els budells d'alguns membres de la casa imperial dels Habsburgs es dipositen a la cripta ducal de la catedral (Stephansdom).
Com a curiositat, dir que la única persona enterrada a la cripta dels caputxins que no té sang dels Habsburgs, és la  Comptesa Karoline von Fuchs Mollard que fou la institutriu de l'Emperadriu Maria Teresa, de les seves germanes i dels seus fills. Per aquest fet, l'Emperadriu li mostra gratitut enterrant-la a la cripta imperial.



Esglèsia dels Agustins (Augustinerkirche). Annexa al Palau de Hofburg a Josefplatz 1. Estil gòtic amb una torre posterior d'estil neogòtic. A la Capella de Loreto s'accedeix a la Cripta dels Cors on hi ha 54 urnes de plata on s'hi posen els cors dels membres de la casa imperial morts entre 1637 i 1878 i enterrats a l'Esglèsia dels Caputxins. A l'esglèsia s'hi celebren tot sovint concerts de música clàssica de diferents compositors, com les misses de Mozart, Haydn, Schubert...





Esglèsia de Sant Pere (Peterskirche). Ubicada a Petersplatz, la façana es veu des de Graben. Metro patada Stephansplatz.Estil arquitectònic barroc, tot i que es diu que va ser el propi Carlemany qui la fundà l'any 792, essent doncs, la més antiga de Viena. És molt destacable la cúpula amb dues torres laterals lleument inclinades cap al centre. L'interior recobert d'estucs daurant, frescos i retaules preciosos.
Perterskirche


Esglèsia de Sant Carles Borromeo (Karlskirche). Situada a Karlplatz. Alberga diferents estils arquitectònics, façana central d'estil grec, columnes exteriors inspirades en les columnes de Trajà romanes on en els baixrelleus hi ha episodis de la vida de San Carles Borromeo, decoració interior d'estil barroc amb un fresc espectacular a la cúpula (La Glòria de Sant Carles Borromeo de JM Rottmayr). Manada construir per l'emperador Carles VI agraint a Sant Carles l'extinció de la pesta al 1713. En aquesta esglèsia vam poder escoltar en primera fila el Requiem de Mozart, un moment espectacular.
Karlskirche

Votivkirche
Franziskanerkirche
Esglèsia Votiva (Votivkirche). Ubicada a Rooseveltplatz i davant de la Sigmund-Freud-Park, metro Shottentor de la línia de metro U2. a l'esterior dues impressionants agulles bessones amb fins treballs esculpits. L'interior té 3 naus. Hi ha un altar en honor a la Verge de Guadalupe en commemoració de l'emperador Maximiliano de Mèxic. Prop de l'altar major hi ha la tomba del compte Niklas Salm, qui alliberà Viena dels turcs el 1529. Malauradament, en el moment de visitar l'esglèsia s'estava restaurant una banda, i estava coberta amb una enorme lona patrocinada per la marca americana de begudes refrescants que comença amb Coca i acaba en Cola.


Esglèsia dels Franciscans (Franziskanerkirche). Situada a Franziskanerplatz al centre de la qual hi ha la Font de Moisés de 1798. Conté tres estils arquitectònics diferents: gòtic, renaixentista y barroc. A la façana té tres finestrals gòtics i un frontó renaixentista amb un atri barroc. A l'interior hi ha l'órgan més antic de Viena.


Esglèsia dels Jesuïtes (Jesuitenkirche). Barroc italià. Façana flanquejada per dos campanars coronats amb agulles.
A la cripta s'hi troben les catacumbes on s'hi enterraven els Habsburgs.



Esglèsia de la Guàrdia Polaca. Es troba a Rennweg, Prop de Belvedere. Amb una estàtua de bronze del Papa Joan Pau II a l'exterior.
Esglèsia de la Guàrdia Polaca



Gastronomia:


Segurament hi ha moltíssims locals i bons cafès i restaurants on prendre o menjar la cuina vienesa típica, però n'apuntem alguns dels que vam poder tastar. A les guies en trobareu d'altres, però us proposem els següents.






Kaiserschmarren
Zwolf Apostelkeller. Ubicat al centre, al carrer Sonnenfelsgasse 3, prop de la Catedral i Stephansplatz. Un típic Heurigen o taberna vienesa amb menjars típics, sopes, salsitges, bons vins i bona cervesa (la cervesa Kaiser era deliciosa). En aquest lloc vam provar el típic postre del Kaiser (Kaiserschmarren) que consisteix en una massa similar a una crepe, més gruixuda i trocejada, amb panses, poma i sucre glacejat pel damunt, es pot servir acompanyada amb alguna melmelada. Preu per dues persones uns 40€. Metro línia U1 o U3 (Stephanplatz).








Salm Bräu. És una braseria, cerveseria i restaurant de productes austríacs típics, excel·lent la cuixa de pernil al forn i la cervesa. És considerada una de les cerveseries més boniques d'Europa, situada al claustre d'un convent salecià, just al costat del Museu Belvedere (Rennweg, 8). S'hi arriba en el Metro de la línia U2 (Karlplatz) o S-Bahn (Línia 7, Rennweg). Obert tot l'any de'11 a 24h. Ideal pel dia que es visita Belvedere.




Figlmüller. 2 restaurants amb el mateix nom i mateixa carta, situats a 50 metres l'un de l'altre (Wollzeile 5, Bäckerstrasse 6). Metro línia U1 o U3 (Stephanplatz). Si trobeu cua al primer situat en un passatge entre els dos carrers, proveu al segon perquè serveixen força més ràpid. Hi serveixen des de fa més de 100 anys el famós Schnitzel (escalopa milanesa) que és excel·lent i recomanable de tastar-lo. Un consell, si es vol tastar un entrant, demaneu un sol Schnitzel per compartir ja que són talla XXL.

1/2 Schnitzel del Figlmüller



Donauturm
Donauturm - Restaurant. El Donauturm o Torre del Danuvi es troba al Donaupark molt aprop del Viena international Center i de l'edifici de la seu de l'ONU a Viena. S'hi arriba en el metro de la línia U1, estació Kaisermülhen-Vienna International Center. Es tracta d'una torre de 252 metres d'alçada. A 165 metres d'alçada es troba el restaurant i per sota d'aquest la cafeteria i el mirador. El restaurant ofereix menjars típics de la zona i es desplaça fent una volta de 360º cada 30 minuts, de tal manera que mentre anem menjant es poden veure les vistes de diferents punts de la ciutat (Prater, VIC, Reisenrad o Nòria Gegant, Stephansdom, Danuvi...). El tíquet d'entrada costa 6.90€ que ens permet pujar al mirador. El restaurant molt correcte però potser un xic més car que altres restaurants de la ciutat. Cal reservar taula a la pàgina web.


Cafe Bellaria. Café amb decoració art nouveau que des de 1870 serveixen bona cuina vienesa, pastissos, vins i cervesa. Situat a Bellariastrasse 6, al costat de Volkstheater, Maria-Theresien-Platz i Volksgarten. Metro U2 o U3, estació Volkstheater. En algunes estones amenització amb música de piano.




Confiteria-Cafe Demel. Confiteria imperial. Deliciosos cafès, xocolates, bonbons, pastissos, apfelstrudel... Parada obligatòria!


Cafe Hawelka. Una autèntica institució vienesa, a Dorotheergasse 6, prop d'Stephensplatz. Hi serveixen bon cafè amb pastes i els típics Buchteln a partir de loes 10 del vespre (petits panets de llevat plens de melmelada). Sol ser lloc de trobada de famosos i artistes.


Cafe Sacher. Philharmonikerstraße 4. Parada obligada si es vol tastar el famós Pastís Sacher al lloc original on es va crear.

Cafe Guttemberg. Am Lugeck 7. Cuina vienesa típica: sopa de Goulasch hungaresa, schnitzel...


No marxeu de Viena sense tastar els típics bombons amb la cara de Mozart i els diferents pastissos típics.



Recursos online:

________________________________________________________________

Temple de Teseu. Volksgarten (Jardí del Poble).


Staatoper. Opera de l'Estat de Viena.


Parlament Austríac


Teulada de Stephansdom

Hundertwasserhaus

________________________________________________________

Proteja a su familia del cáncer de piel

500 años de la muerte de Leonardo Da Vinci