Last Post

LO ÚLTIMO

02 abril 2016

PRAGA: la història de l'Església Ortodoxa de Sant Ciril i Sant Metodi.

UNA GRAN ACCIÓ PER A UNA PETITA ESGLÉSIA!

Aquesta frase apareix al fulletó en espanyol que ens van donar a l'entrada de la cripta de l'esglèsia ortodoxa de Sant Ciril i Sant Metodi. Aquesta acció de què parlen no és altra que la primera mostra de resistència nacional del poble txec durant la Segona Guerra Mundial.


Església de Sant Ciril i Sant Metodi - Praga
L'Església de Sant Ciril i Sant Metodi es troba situada a la cantonada entre el carrer Resslova, núm.9 amb Na Zderaze de la ciutat de Praga. En ella s'hi troba el Memorial Nacional als Herois del terror de HeydrichAquesta església va passar a forma part de la història per dret propi en ser l'últim refugi de Jan Kubiš, Jozef Gabčík, Adolf Opálka, Josef Bublík, Jan Hruby, Jaroslav Švarc i Josef Valcik, integrants d'un comando Txecoslovac entrenat pels anglesos per dur a terme l'anomenada Operació Antropoide, que tenia per objectiu assassinar al temut nazi Reinhard Heydrich, nomenat per Hitler amb el càrrec de protector de Bohèmia i Moràvia. Una placa commemorativa a l'exterior del temple preserva la memòria històrica d'aquests fets.

El 27 de maig de 1942, un comando integrat per Jozef Gabčík i Jan Kubiš, realitzen un atemptat a Praga per acabar amb la vida de Reinhard Heydrich, un nazi influent que ha prestat diversos serveis de vital importància a Hitler, com l'anomenada Provocació de Gleiwitz, una operació que va suposar l'inici de la Segona Guerra Mundial. Al principi, l'atemptat no aconsegueix el seu objectiu, tot i que una setmana més tard, el 4 de Juny de 1942, Heydrich mor a l'hospital Bulovka de Praga a causa de les ferides.

L'operació Antropoide parteix d'una idea del primer ministre britànic Winston Churchill, el qual convenç al primer ministre Txec a l'exili Edvard Beneš de la necessitat d'eliminar a Heydrich per pujar la moral del poble Txec i de passada treure's d'enmig el possible successor de Adolf Hitler.

En principi, l'operació s'havia d'iniciar l'octubre de 1941, però finalment ho va fer el mes de desembre ja que Kubis no tenia experiència com paracaigudista. Un cop llançats prop de Pilsen, arribaren fins a Praga gràcies a la seva documentació falsa i entraren en contacte amb membres de la resistència que els estaven esperant, entre ells Karel Čurda.

Façana de l'església amb impactes  de metralla.
Van estar estudiant els costums d'Heydrich durant un temps per trobar el lloc més adequat per a realitzar l'atemptat, i van observar que sempre viatjava en un Mercedes Benz descapotable i sense escorta, la qual cosa els aplanava una part del camí.

Finalment van decidir actuar el dia 27 de maig de 1942. Aquell dia, Heydrich viatjava des de la seva residència als afores de Praga (una mansió expropiada a un empresari jueu) fins a les seves oficines situades al Castell de Praga. En arribar al carrer Rude Armady i iniciar la pronunciada corba d'Holeschowitz, el cotxe oficial va disminuir la seva velocitat, i en aquest moment, Jozef Gabčík es posà davant del cotxe amb el seu fusell metrallador i intentà disparar, però a causa dels nervis no li va treure el passador de seguretat i per evitar ser disparat sortí corrent. Mentrestant, Heydrich en comptes d'ordenar el xofer la fugida, feu frenar el cotxe i desenfundà l'arma. En aquest moment, Jan Kubiš va treure una granada de mà d'una cartera i la llançà contra Heydrich, el qual caigué ferit. Johannes Klein, el xofer, sortí en la seva persecució tot i que no aconseguí atrapar-los.

Reinhard Heydrich fou auxiliat per una dona i dut a l'hospital Bulovkaen en la furgoneta d'un repartidor de farina. Un cop allà, donà l'ordre expressa de ser atès solament per metges alemanys. A causa de la gravetat de les ferides fou operat i entrà en coma. Morí el dia 4 de juny de 1942 per una septicèmia.

Cripta de l'Església
Després de l'atemptat, l'exèrcit alemany i les SS iniciaren una operació de registre a la ciutat que donà els seus fruits quan aconseguiren que Karel Čurda, temorós de les represàlies desencadenades delati el lloc on es troba el comando: L'Església de Sant Ciril i Sant Metodi.

Un exèrcit de 600 soldats nazis envoltà l'església on es trobaven Jozef Gabčík, Jan Kubiš, Jan Hruby, Adolf Opálka, Jaroslav Švarc i Josef Valcik, i iniciaren un atac que finalment acabà amb el suïcidi de tots ells per evitar que els atrapessin amb vida, excepte Jan Kubiš que morí unes hores després en un hospital arran de les ferides causades per una granada.

El bisbe Gorazd, el sacerdot de l'església, el Dr.Petrek, el president de la comunitat religiosa ortodoxa i  altres ciutadans que ajudaren els integrants del comando, també foren executats com a represàlia.

Hitler, en represàlia per l'atemptat, ordenà arrasar la localitat de Lídice, el dia 10 de juny de 1942 ordenà afusellar tots els homes majors de 15 anys. Les dones foren enviades al camp de concentració de Ravensbrück i els nens foren seleccionats: els que tenien trets aris foren duts a Alemanya, on es lliuraren a famílies d'oficials de les SS i els que no els tenien foren portats al camp de concentració de Chelmno .

Karel Čurda va ser recompensat amb 1 milió de Reichsmarks. Després de la guerra, el 29 d'abril de 1947 va ser executat a Praga pel delicte de traïció.

L'Operació Antropoide va ser l'únic intent reeixit d'assassinar un important líder nazi.




En relació a l'Operació Antropoide, l'escriptor francès Laurent Binet va escriure la novel·la històrica HHhH, que li va proporcionar l'important premi Goncourt l'any 2010. La novel·la inclou entre els fets històrics, nombrosos passatges situats en l'actualitat en els quals l'autor reflexiona sobre la seva pròpia novel·la, destacant les dificultats que hi han per a un autor de novel·la històrica, quan ha de decidir-se entre introduir elements ficticis o restringir-se exclusivament a la restitució dels fets provats. 



Horaris de visita: Tots els dies excepte dilluns de 10 a 17 h. A l'hivern fins a les 16 h.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Pueden dejar su comentario en este espacio:

Proteja a su familia del cáncer de piel

500 años de la muerte de Leonardo Da Vinci