23 d’abril: Dia de Sant Jordi, del llibre i de la rosa
Per Sant Jordi, una rosa i un llibre. Aquesta tradició, que combina el fet religiós amb la
rosa com símbol de l’amor i el llibre com a símbol de la cultura, ha convertit el 23
d’abril en el dia més celebrat, compartit i participat per tots els catalans. I, com totes
les tradicions ben arrelades, moltes vegades se segueix i es viu sense saber-ne
l’origen. Per això, us oferim una aproximació als orígens d’aquesta tradició que tots els
catalans, dins i fora de Catalunya, compartim cada any.
Sant Jordi: història i llegenda
Tot i la gran devoció que Sant Jordi va despertar a Europa durant l’Edat Mitjana, com a
figura històrica se’n sap ben poca cosa. Militar romà, cristià, que va ser martiritzat cap
al 303 per no abjurar de les seves creences. El nom Georgius vol dir pagès, i potser
per això la commemoració litúrgica es va fixar el 23 d’abril, en plena primavera; això
també explicaria en part que les tradicions populars l’hagin convertit en protector de
les collites. Aquest lligam amb la primavera i el seu patronatge sobre els enamorats
també el relaciona directament amb la Fira de roses que des del segle XV se celebra
al pati i al voltant del Palau de la Generalitat.
En contrast amb el poc que se’n sap de la història, la llegenda de Sant Jordi és àmplia
i molt arrelada. Una tradició molt estesa a l’Edat Mitjana explicava que el martiri de
Sant Jordi havia durat set anys, davant d’un tribunal format per set reis. Aquesta
tradició, que li atribueix una gran tenacitat per no abjurar de la fe durant set anys de
tortura, va ser condemnada fins i tot per Roma però justifica que el jove cavaller fos
invocat com a patró pels cavallers i per l’Imperi bizantí. En aquell temps, el seu ajut era
demanat per combatre els infidels i el van escollir com a patró Geòrgia, Serbia,
Anglaterra, Grècia, Aragó i els Països catalans. També van aparèixer llegendes i
tradicions sobre el seu ajut als exèrcits cristians.
La llegenda més popular, escrita per Jaume de Voràgine a la Llegenda Àurea, és la
que explica la victòria de Sant Jordi sobre el drac. En un país no determinat, anomenat
Silene, un drac tenia atemorits els habitants i, per calmar-lo, li donaven periòdicament
un be i una donzella escollida per sorteig. Un dia, però, li va tocar a la filla del rei; Sant
Jordi la va alliberar, va vèncer el drac i la donzella, el rei i tot el poble es van convertir
a la fe de Crist. Des del segle XIII, la imatge de Sant Jordi sobre un cavall blanc,
deslliurant la donzella i vencent el drac, és la més difosa de totes.