OSIRIS: Déu d'Egipte (Exposició)

OSIRIS. Déu d'Egipte. L'ésser que roman perfecte.

OSIRIS: El déu mutilat. (La Vanguardia)

• Exposició del 10 de març al 30 de juny de 2016 al Museu Egipci de Barcelona

   Assassinat pel seu germà Set i retornat a la vida gràcies a la seva esposa Isis, Osiris (rei del Més Enllà, i com el faraó, rei d'Egipte) es convertiria en la figura més important del panteó egipci, la que, amb la seva resurrecció, garantia una nova vida després de la mort. En el mite d'Isis i Osiris es tanca l'essència de la religió i l'espiritualitat dels antics egipcis. La història s'inscriu en una complexa cosmogonia amb la qual els egipcis tractaven d'explicar l'origen de l'univers. 

   Així, Isis i Osiris eren fills del déu de la terra i la deessa del cel, Geb i Nut respectivament, que al seu torn descendien d'una altra parella divina, Shu i Tefnut, creats pel déu primordial de l'univers, Atum. Isis i Osiris formaven una parella, i tenien altres dos germans també casats, Set i Neftis. 

    La tràgica història del mite neix de la rivalitat entre els dos germans homes, Osiris i Set. El primer es presentava com el déu de les regions fèrtils de la vall del Nil, sobre les que havia regnat des del principi dels temps. En aquests temps primordials Osiris va transmetre als homes els coneixements tècnics i econòmics sobre els quals es fonamentava tota la civilització. Set, per contra, regnava a les terres ermes del desert i les muntanyes. Corroït per l'enveja, Set va decidir tramar un parany contra el seu germà, convencent que s'introduís en un sarcòfag que a continuació va tancar i va llançar al Nil. Alertada per Neftis, Isis va aconseguir rescatar el taüt, però Set es va apoderar de nou del cadàver esquarterant en catorze trossos, que va repartir per tot el país. Isis va aconseguir recuperar-los tots llevat el fal·lus (que va ser engolit per un oxirinc, un peix de riu), va reconstruir el seu cos (com a una mòmia egípcia), i sobre el cos inert i mutilat del seu espòs va concebre un fill, Horus, que finalment seria rei i venjaria al seu pare derrotant a Set. 

    Els protagonistes d'aquest mite van ser objecte de cultes especials als quals es lliuraven totes les classes socials. Així, les cerimònies fúnebres s'inspiraven en la història d'Osiris, en qui es veia una promesa d'immortalitat. Isis, per la seva banda, apareixia com a encarnació dels valors de l'esposa i la mare, anticipant la figura de la Mare de Déu en el cristianisme. Després d'aquests déus vam descobrir el batec d'un poble, les seves inquietuds i les seves expectatives més íntimes, lluny de la imatge hieràtica que de vegades ens inspiren els monuments d'aquesta civilització

Conjuro XIII

LA ENTRADA AL AMENTI

Entro al Cielo como un Halcón.

Exploro las regiones del Cielo como un Fénix.

Los dioses idolatran a Ra y él libera los caminos.

Y ya penetro en paz en la bella Amenti.

Estoy aquí, al lado del Estanque sagrado de Horus;

tengo cautivos a sus perros.

¡Liberada sea la Senda para mí!

¡Que penetra en ella

y puede idolatrar a Osiris, Señor de la Vida Eterna!

Fragment de: “El libro egipcio de los muertos“.